dimecres, 31 d’agost del 2011

dimecres, 24 d’agost del 2011

Estofat de Guinness

Nota mental: Si vull escriure sobre algo que he cuinat, no puc esperar un mes a fer l'entrada.

La qüestió és que fa 10 anys vaig passar uns mesos a Dublín (com passa el temps!). Estant allà no vaig menjar cap estofat de Guinness, però sempre l'havia volgut provar.

Ja sé, és agost (juliol quan vaig fer l'estofat) i probablement, allà on esteu fa sol, molta calor i l'última cosa  que voleu menjar a l'estiu és un estofat. Però ei, això és Escòcia, aquesta regla no s'aplica aquí.

M'encanta fer estofats, bé, de fet m'encanta cuinar qualsevol cosa que trigui en fer-se. Em dona una sensació d'assoliment i satisfacció. Perquè siguem honestos, pots invertir temps, diners i esforç en projectes, però no sempre obtens el resultat esperat.

Però una cosa és segura. Agafa unes quantes verdures, un bon brou, vi, cervesa o qualsevol altre líquid amb el que et vingui de gust cuinar, un tall de carn barata i fes-ho coure fins que es desfaci. Garantit que la casa se t'omple d'un aroma meravellós, que els trossos de carn són tendres com mantega i que aquell líquid s'ha convertit en el més increïble dels licors. 100 % garantit!




Recepta adaptada BBC GoodFood

  • 1 ceba gran picada
  • 1 parell de branquillons de farigola 
  • 1 dent d'all aixafat
  • oli d'oliva
  • 500g de carn per estofat a trossos
  • 3 cullerades de farina ben salpebrada
  • 250ml Guinness 
  • 1 grapat de xampinyons a quarts
  • 125 ml de caldo ( jo he fet servir de pollastre)
  • julivert picat (jo no en tenia)

  1. Sofregir la ceba, farigola i all fins que la ceba sigui transparent. Enfarinar la carn i daurar en una paella apart. 
  2. Quan la carn hagi agafat color per tots cantons, afegir-la a la cassola amb la ceba, abocar la Guinness i el caldo.
  3. Tapar i deixar coure a foc molt baix o passar-ho al forn a 150C durant 2-3 hores, fins que pugueu tallar la carn amb una forquilla. A mitja cocció afegir els xampinyons. Corregir de sal i pebre i posar el julivert a últim moment.
Bon profit!

    divendres, 19 d’agost del 2011

    Mantega de pera?

    Què fas amb 3 kg de peres?

    Evidentment en Paul volia fer un pastís, va fer una mena de tarta tatin coberta. És un ferm defensor de les "pies" amb massa tan a la base com a la part de a dalt.

    Jo volia fer algun tipus de conserva, alguna cosa que es pogués menjar tant dolç com en salat, però prou fàcil de fer per mi ja que soc nova en el món de les conserves.


    Les que van quedar després de la tatin


    Així que buscant al google vaig trobar aquesta recepta. Traduït literalment és mantega de peres. No us espanteu, no porta mantega! Li diuen així per la textura untuosa que agafa. No és exactament una melmelada ni una salsa, més aviat és algo semblant a la compota. Ho pots menjar tan en torrades o com acompanyament d'alguna carn rostida o formatge.

    Les peres eren bastant petites i més aviat verdes, però s'estaven començan a caure del arbre així que vam decidir collir-les totes abans de que arribessin les vespes. Per cert, no tenim ni idea quin tipus de peres són.




    Aquesta és la recepta:

    • 1.5kg de peres pelades, tret el cor i a trossets
    • 2 tasses d'aigua(sempre en podeu afegir-hi més si veieu que es queda sec)
    • Suc i ratlladura de 1/2 llimona
    • 1/2 culleradeta de nou moscada
    • 1 tassa de sucre
    1. Posem les peres tallades amb el suc de llimona i l'aigua en una cassola i ho tapem. Ho deixem coent a foc lent remenant de tant en quan per que no s'enganxi.
    2. Quan les peres siguin toves les triturem.
    3. Tornem el puré a la cassola i hi afegim la ratlladura de llimona, sucre i nou moscada. Remenar-ho bé i a foc lent deixar que vaig espessint. Uns 40 minuts aproximadament. Quan la barreja es pugui apilar en una cullereta, ho posarem en pots de vidre esterilitzats i tapar-ho immediatament. Poseu els pots en aigua calenta uns 10 minuts per que faci el buit.
    Com sempre podeu jugar amb els sabors i les espècies!




    dimarts, 16 d’agost del 2011

    Estem fent cervesa!

    Doncs sí, ara mateix tenim un barril de 23 litres fent xup xup al garatge. És molt emocionant.

    Vam començar fa sis dies i estem fent "Indian Pale Ale".




    Per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme IPA, bàsicament és un tipus de cervesa anglesa menys torrada que es preparava especialment per a l'exportació a l'Índia i a altres indrets de l'Imperi Britànic i avui en dia continua mantinguen el nom.

    Vam esterilitzar aquesta galleda enorme i la resta d'estris, el millor lloc que vam trobar va ser la banyera.





    Després vam barrejar el llúpol (el líquid espès) amb l'extracte d'ordi sec.




    Ho vam abocar a la galleda i hi vam afegir 3 litres d'aigua bullent i vam omplir la resta de la galleda (23 litres) amb aigua freda. Ho vam remenar tot bé, tapar i deixar reposar durant 6 dies.




    Va estar fermentant al menjador. Sí sí, on mirem la tele, o sigui que de mentres estàvem al sofà la galleda anava fent bombolletes i peterrons sorollets.

    Ahir va fer sis dies així que amb l'ajuda d'un sifó i una molt sofisticada logística vam transferir el líquid de la galleda al barril afegint-li més extracte de malta.





    Ara hem d'esperar 16 dies més i amb una mica de sort la cervesa s'haurà assentat i serà boníssima.

    23 litres = Moltíssima cervesa!!

    dimecres, 10 d’agost del 2011

    Pa d'all a capes

    Llegeixo molts blocs de cuina, escolto un munt de podcasts, també estic a Pinterest i sembla que últimament tot va de "pull a part bread" així que m'he decidit a provar-ho jo també.

    És un pa molt divertit de fer, no especialment ràpid, és com jugar al tetris amb massa de pa!

    Però creieu-me, val la pena. Jo he fet una versió amb all i herbes, però es pot fer amb formatge, olives, canyella, fruits secs, xocolata, fruites... I ja paro que m'està entrant salivera.


    Al estar format de capes la molla és increïblement tendre, lleugera i molt addictiva. De veritat, realment bo!

    La lavanda no pinta res, però és del jardí i fa molt bona olor.



    Recepta adaptada d' aquí

    450 gr de farina
    1 pessic de sal
    7 gr de llevat d'acció ràpida
    360ml de llet tèbia
    120 ml d'oli d'oliva
    1 culleradeta d'orenga seca
    1 culleradeta d'alfàbrega seca
    5 dents d'all ratllats





    En un bol barregem el llevat i un xic de llet uns 10 minuts. Quan faci bombolletes afegir la resta de llet.

    Poc a poc anar-hi tirant la farina fins format una bola i les parets del bol comencen a quedar netes. Deixar-ho reposar fins que dobli el volum.

    Quan hagi pujat ho dividirem en 12 boletes i les aplanarem amb el corró.

    En un recipient a part barregem l'all ratllat, l'oli, les herbes i sal. Ho escampem sobre els discs de massa, plegarem per la meitat i tencarem les vores amb una forquilla. Fer el mateix amb la resta i anar col.locant en el motlle prèviament engreixat. En aquest punt sembla que es desmonti tot, però continueu posant les capes com pugueu.

    Deixar reposar mitja hora més, ja veureu que quan torna a pujar ja no sembla tant "desastre". Coure a 190C uns 35-40 minuts.

    Quan s'hagi refredat un xic treure-ho del motlle.




    Pastís cruixent de préssec

     Una entradeta ràpida per deixar la meva proposta per al repte de la la recepta del 15. Aquest mes la cosa va de préssecs!

    Em vaig decidir a fer aquesta recepta, per que és fàcil, ràpida i tenia tots els ingredients a mà. És com un crumble però amb massa a dalt i abaix o sigui que queda doblement cruixent. De fet em recorda una mica al Streusel alemany.


     

    Farcit:

    3 préssecs a dauets
    2 cullerades de suc de llimona
    1/4 tassa de farina
    1 culleradeta de "maizena"
    1/2 tassa de sucre
    1 pessic de sal
    ½ culleradeta de canyella en pols
    1 pessic de nou moscada


    Massa:


    3 tasses de farina
    1 tassa de sucre ( jo només tenia moreno, d'aquí el color torradet, però la recepta original diu sucre blanc)
    1 culleradeta de llevat en pols
    1 pessic de sal
    1 pessic de canyella
    240 gr de mantega freda i a dauets
    1 ou lleugerament batut
    1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
    Canyella i sucre per empolvorar al final de la cocció


    1. Escalfem el forn a 190 C i greixem un plat de forn, el meu feia 23 cm de diàmetre , però pot ser rectangular.

    2. Per fer el farcit posarem els préssecs tallats en un bol, hi avocarem el suc de llimona, farina, maizena, sucre, sal i les espècies. Ho barrejarem amb cura de no aixafar massa la fruita.

    3. Per la massa posem en un bol gran la farina, sucre, llevat, sal i canyella. Hi afegim la mantega a dauets i ho barregem (a mà o a màquina) fins que quedi ben integrat però encara trobeu algun trosset de mantega. Barreja la vainilla i ou i avocar-ho a la massa. Combinar-ho tot bé, ha de quedar amb textura sorrenca. La meitat d'aquesta massa ara irà a la base del plat de forn. Amb les mans irem cobrint, compactant i anivellant.




    4. Repartirem el farcit sobre la base i esmicolar la resta de la massa sobre la capa de préssec. Escampar-hi canyella i sucre.

    5. Enfornar i coure durant 45 minuts o fins que sigui dauradet fosc.



    El vam menjar tebi tal qual, però amb un bon gelat de vainilla ha de quedar un postre la mar de complet.



    dissabte, 6 d’agost del 2011

    Kedgeree

     Doncs aquí una altra recepta britànica que em va encandilar. De fet, el que em va enganxar va ser el haddock fumat. A-ha! Una altra parauleta que no sé traduir, el google diu "eglefino". Un nom molt estrany que no havia sentit mai, si no us fa res li continuaré dient haddock.

    A Catalunya normalment no solem fumar gaires peixos, clar que si que els trobem als súpers, però el haddock, al menys jo si que no me l'havia trobat mai. De fet és de la família dels bacallans i d'això si que en tenim, no sé si fumat, però en tenim de salat i de molt bo! I sabeu què? Jo crec que funcionaria, o sigui que si algú s'atreveix ja em direu què tal.

    Per cert, quan parlo de haddock fumat em refereixo a els lloms del peix fumats en fred, encara s'han de coure.
    Aquí els lloms de peix ja cuits juntament amb l'arròs

    Es creu que aquest plat, juntament amb altres receptes Anglo-Indies que es van posar de moda durant l'època Victoriana, va ser introduït a la Gran Bretanya pels colons britànics que el menjaven per a esmorzar a la Índia.

    Com us podeu imaginar peix i espècies no és algo que em vingui massa de gust per esmorzar, però per sopar m'encanta! Hi han moltes variacions del Kedgeree, també es pot fer amb salmó o tonyina, però aquest és el que vaig fer ahir al vespre.




    Ingredients (recepta adaptada de The Good Cook):
    • 40g mantega
    • 2 culleradetes garam masala 
    • 250g basmati
    • 1 fulla de llorer
    • ratlladura d'1 llimona
    • 2 xilis verds sense llavors i picats
    • 1 tros petit de gingebre ratllat
    • sal i pebre negre
    • 375ml caldo de pollastre o verdures
    • 400g haddock fumat
    • 2 ous durs ratllats
    • 2 cebes tendres a rodanxes primetes


      1. Pre-escalfem el forn a 180C
      2. Desfem la mantega en una cassola gran, afegim el Garam Masala i ho deixem coure un moment, fins que estigui ben integrat amb la mantega. Hi tirem l'arròs i barregem fins que els grans quedin ben coberts amb les especies.
      3. Afegim la fulla de llorer, ratlladura de llimona, els xilis, gingebre i un pessic de sal i pebre. Posar-hi el caldo i quan comenci a bullir lleugerament posarem el peix al damunt i amb compte el submergirem al caldo. Tapar la cassola i coure-ho al forn durant 15-20 minuts.
      4. Treure del forn i deixar tapat uns 5-7 minuts per deixar que l'arròs s'acabi de coure.
      5. Destapar i treure la pell del peix (si en té), afegir l'ou ratllat, la ceba tendra i amb dos forquilles barrejar-ho tot trencant el peix en trossets al mateix temps. Tapar-ho amb un drap i la tapa i deixar-ho reposar 5 minuts més per que acabi de marxar tot el vapor.
      6. Servir amb un xic de llimona si us agrada.