Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Acompanyaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Acompanyaments. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 d’agost del 2011

Mantega de pera?

Què fas amb 3 kg de peres?

Evidentment en Paul volia fer un pastís, va fer una mena de tarta tatin coberta. És un ferm defensor de les "pies" amb massa tan a la base com a la part de a dalt.

Jo volia fer algun tipus de conserva, alguna cosa que es pogués menjar tant dolç com en salat, però prou fàcil de fer per mi ja que soc nova en el món de les conserves.


Les que van quedar després de la tatin


Així que buscant al google vaig trobar aquesta recepta. Traduït literalment és mantega de peres. No us espanteu, no porta mantega! Li diuen així per la textura untuosa que agafa. No és exactament una melmelada ni una salsa, més aviat és algo semblant a la compota. Ho pots menjar tan en torrades o com acompanyament d'alguna carn rostida o formatge.

Les peres eren bastant petites i més aviat verdes, però s'estaven començan a caure del arbre així que vam decidir collir-les totes abans de que arribessin les vespes. Per cert, no tenim ni idea quin tipus de peres són.




Aquesta és la recepta:

  • 1.5kg de peres pelades, tret el cor i a trossets
  • 2 tasses d'aigua(sempre en podeu afegir-hi més si veieu que es queda sec)
  • Suc i ratlladura de 1/2 llimona
  • 1/2 culleradeta de nou moscada
  • 1 tassa de sucre
  1. Posem les peres tallades amb el suc de llimona i l'aigua en una cassola i ho tapem. Ho deixem coent a foc lent remenant de tant en quan per que no s'enganxi.
  2. Quan les peres siguin toves les triturem.
  3. Tornem el puré a la cassola i hi afegim la ratlladura de llimona, sucre i nou moscada. Remenar-ho bé i a foc lent deixar que vaig espessint. Uns 40 minuts aproximadament. Quan la barreja es pugui apilar en una cullereta, ho posarem en pots de vidre esterilitzats i tapar-ho immediatament. Poseu els pots en aigua calenta uns 10 minuts per que faci el buit.
Com sempre podeu jugar amb els sabors i les espècies!




dimecres, 10 d’agost del 2011

Pa d'all a capes

Llegeixo molts blocs de cuina, escolto un munt de podcasts, també estic a Pinterest i sembla que últimament tot va de "pull a part bread" així que m'he decidit a provar-ho jo també.

És un pa molt divertit de fer, no especialment ràpid, és com jugar al tetris amb massa de pa!

Però creieu-me, val la pena. Jo he fet una versió amb all i herbes, però es pot fer amb formatge, olives, canyella, fruits secs, xocolata, fruites... I ja paro que m'està entrant salivera.


Al estar format de capes la molla és increïblement tendre, lleugera i molt addictiva. De veritat, realment bo!

La lavanda no pinta res, però és del jardí i fa molt bona olor.



Recepta adaptada d' aquí

450 gr de farina
1 pessic de sal
7 gr de llevat d'acció ràpida
360ml de llet tèbia
120 ml d'oli d'oliva
1 culleradeta d'orenga seca
1 culleradeta d'alfàbrega seca
5 dents d'all ratllats





En un bol barregem el llevat i un xic de llet uns 10 minuts. Quan faci bombolletes afegir la resta de llet.

Poc a poc anar-hi tirant la farina fins format una bola i les parets del bol comencen a quedar netes. Deixar-ho reposar fins que dobli el volum.

Quan hagi pujat ho dividirem en 12 boletes i les aplanarem amb el corró.

En un recipient a part barregem l'all ratllat, l'oli, les herbes i sal. Ho escampem sobre els discs de massa, plegarem per la meitat i tencarem les vores amb una forquilla. Fer el mateix amb la resta i anar col.locant en el motlle prèviament engreixat. En aquest punt sembla que es desmonti tot, però continueu posant les capes com pugueu.

Deixar reposar mitja hora més, ja veureu que quan torna a pujar ja no sembla tant "desastre". Coure a 190C uns 35-40 minuts.

Quan s'hagi refredat un xic treure-ho del motlle.




dimarts, 5 de juliol del 2011

Pura simplicitat, pura felicitat


Com molts altres, jo no era una gran fan de la coliflor, només sentir l'olor ja em tirava enrere. Si no tenia més remei que menjar-me-la ho feia ofegant-la amb maionesa.

Sembla mentida com ens canvien els gustos a mesura que ens anem fent grans... O potser (i que no s'ofengui ma mare) la coliflor bullida no era la millor opció per mi.

Però rostida al forn... Es transforma, no té res a veure! De veritat, si no us convenç la coliflor, doneu-li una última oportunitat d'aquesta manera i ja em direu el què.


Primer l'heu de bullir en aigua amb sal uns 10 minuts, i sí, aquesta part és la que fa pudor, però no patiu que quan comenci a agafar color en el forn ja no hi pensareu més. És important que després de bullir la deixeu escórrer bé uns 5 minuts, sinó continuaria bullint dins del forn i el que volem és rostir-la.

La posem en una safata de forn, hi posem un bon raig d'oli d'oliva i ens assegurem que cada tros quedi ben cobert i ben repartits a la safata, que no quedin uns sobre els altres.  Un xic de sal, força pebre negra, herbetes o comí o curri en pols, el que us agradi més. Cap al forn ben calent 25 minuts. Li doneu la volta (aquest pas és un xic entretingut però VAL LA PENA) i, imprescindible, abans de torna-la a posar al forn, suc de llimona per sobre!

Deixar-ho 20 minuts més i us quedarà dauradeta, quasi caramel.litzada i meravellosa!

Espero que us agradi.