Entrepà de tall rebossat

Hook és la pel·lícula que ens proposaven les noies de Film & Food i també ens proposaven recrear un plat que ens portés records d'infànicia, algun plat que ens fes saltar d'alegria quan érem petits.

No ha sigut fàcil tria-ne només un, de fet aquí estic, escrivint l'entrada ràpid i corrents perquè se'm tira el temps a sobre.

El fricandó, l'arròs a la cassola, el xurrismurris (un suquet de peix suau que feia el meu pare, crec que el nom és inventat), els espaguetis... Aquests eren alguns dels meus plats favorits. Si aquell dia menjàvem qualsevol d'aquests plats, era un gran dia per mi!

He triat l'entrepà de carn arrebossada perquè per mi fa gust de dia de festa, viatges, jocs i aventures. Era el que la meva mare em solia preparar quan anàvem d'excursió amb l'escola. Ah, i per beure un frucco de préssec!

He disfrutat molt menjant-lo, però no ha sigut el mateix. Els entrepans de quan era petita eren més bons, no sé si és el fet de menjar-los a l'aire lliure, per que no tenia suc de préssec o que si porten unes quantes hores suant a la motxilla i en paper de plata agafen un gustet especial.

No sempre estaven fets amb pa de llonguet, però pensant amb el repte em van tornar a la memòria. Que se n'ha fet del llonguet? En trobeu normalment a les fleques?

Res, que he hagut de fer l'entrepà amb llonguets i he de dir que he quedat contentíssima amb el resultat, crec que el millor pa que he fet mai. No us escric la recepta per que he seguit al peu de la lletra les instruccions de Ma Petite Boulangerie, ho explica super bé, amb vídeos i tot i segurament ja coneixeu el seu bloc.

Entrepà de tall rebossat

1 pit de gall d'indi
1 ou batut
Pa ratllat
Sal
Llonguets

Ja sabeu, no? Un xic de sal al gall d'indi, ho passem primer per l'ou i després pel pa ratllat i ho fregim. No té més. Per cert, així és com li deiem, no pas carn arrebossada, sinó tall rebossat.

Portava biquini, però amb la xixa no és veu :).

Galetes salades de civada

He de confessar que he fet aquesta recepta pensant amb formatge Stilton i vaig fer aquesta altre recepta pensant també amb l' Stilton. Ja ho sé, penso molt sovint amb formatge blau i pudent.

Stilton és un formatge blau anglès i potser és el meu favorit en el món mundial.

Aquestes galetes de civada (oatcakes), són molt típiques d'Escòcia. Mentres que a Anglaterra la civada se la donaven als cavalls a Escòcia era un dels poc cereals que podien fer créixer, de fet era una de les principals fonts de carbohidrats.

Es poden comprar al súper i no estan malament, res d'especial però, només un vehicle cruixent per menjar formatge, paté o el que et vulguis menjar amb elles. Les galetes de civada fetes a casa són més consistents, pots mastegar els grans de civada (no com un conglomerat homogeni), i evidentment fan més bon gust i fan més goig.

Són sorprenentment fàcils de fer. No cal amassar ni deixar pujar. Només s'han de barrejar tots els ingredients fins formar una massa.

Stilton, I love youuuuuu

Recepta adaptada de Delicious Magazine (28 oatcakes)

60g farina normal
1 culleradeta de bicarbonat
125 gr de civada
50g mantega freda a daus
2 cullerades de llet

Preescalfem el forn a 180C.

Tamisem la farina, bicarbonat i un pessic de sal en un bol. Hi incorporem amb els dits la mantega.

Gradualment barrejar-hi la llet i 60 ml d'aigua freda. Formar una bola de massa.

Partir la barreja en dos. Amb les mans enfarinades, formar cada una de les seccions en un cilindre d'uns 7cm de llarg i uns 5cm de diàmetre.

Sobre una superfície enfarinada, tallar discs d'uns 0.5cm de gruix. Els aixafem amb la ma per acabar de donar forma si cal.

Coure uns 25-30 fins que agafin color. Deixar refredar en una reixa. Ben tapades en un tàper aguanten fina a 3 dies.

Salmó amb glassejat de magrana

La melassa de magrana és un xarop espès i afruitat molt usat a la cuina de l'Orient Mitjà, especialment a la libanesa i iraniana on s'afegeix als plats per afegir profunditat de sabor o com a condiment.
 
Ja fa temps que en buscava però no en trobava enlloc, l'altre dia va i em trobo amb aquest post a la meva llista de lectura.

A-ha! Una recepta de melassa de magrana casolana! És molt fàcil de fer, només heu d'aconseguir 100% suc de magrana (si teniu liquadora vosaltres mateixos, però jo no en tinc),  suc de llimona i sucre. El millor de tot és que es guarda 6 mesos a la nevera.

Aquesta és la meva primera recepta amb la molassa. Un ràpid, sa i boníssim salmó glassejat.

Molassa de magrana

1 litre de 100% suc de magrana
Suc de 1/2 llimona
1/2 tassa de sucre

Posem tots els ingredients en una cassola (com més gran sigui la superfície de la cassola, abans és reduirà) i deixar bullir a foc lent. A mi em va trigar 1 hora a reduir, ha de ser prou espès com per que cobreixi la part de darrera d'una cullera, però dependrà de la mida de la vostra cassola. Ha de tenir una consistència com de xarop. Recordeu que quan es refredi serà més espès.

Salmó glassejat

2 filets de salmó
3 cullerades de molassa de magrana
Oli d'oliva
Suc de 1/2 llimona
Sal i pebre

Posar tots els ingredients de la marinada en un bol i barrejar-los bé.

Impregnar bé el salmó i deixar marinant uns 15 minuts.

Coure al forn a  200°C durant 5 minuts. Encendrem el grill i pujarem la temperatura a 250°C i ho deixarem uns altres 5 minuts.

Jo ho vaig servir amb uns pèsols i coliflor rostida

Bon profit!

Experimentant amb el plat nacional

Vaig fer un soparet boníssim i unes fotos molt dolentes.

Estimats/des companys/es blocaires. Com us ho fer per fer fotos tan estupendes quan ja s'ha fet fosc, el sopar està llest, no voleu que es refredi i teniu gana?

Us ensenyo les fotos de totes maneres. Endivineu el que vam menjar?

Haggis burritos!!!!

Per si hi ha algú que no ho sap els haggis és el menjar típic escocès per exel.lència. No és apte per tots els públics, està fet de cor, fetge, pulmons de xai amb ceba, civada i espècies. Jo no he sigut mai de menjar vísceres, però els haggis, al estar tot trinxadet, m'agraden. Em recorda a una barreja entre morcilla i botifarra de perol.

A casa en mengem força sovint. És barat, és d'aquí i és ràpid de preparar. La manera típica de menjar-ho és acompanyat de puré de patates i colinap. Però ja feia temps que tenia ganes de fer algo diferent amb haggis.

I això és el que vaig fer:

Vaig tallar el colinap mida patates fregides (de les grosses)

Vaig mirar que tots els trossos quedessin ben impregnats d'oli d'oliva, els vaig salpebrar i posar en una placa de forn. Va coure al forn 1 hora a 200C donant-li la volta un cop a mitja cocció.

Mentrestant vaig fer un guacamole ràpid.

2 alvocats madurs
6 tomates cherry
1 ceba tendra
1/2 culleradeta de comí en pols
1/2 culleradeta de coriandre en pols
1 pessic de xili en pols
1 pessic de sal
1 cullerada de suc de llima

Ja sabeu, no? Aixafem els alvocats, tallem les tomates, la ceba tendra i ho barregem tot amb les especies, sal i suc de llima. Facilíssim.

Després vaig fer les tortillas. Aquestes quantitats són per 4 persones. Només vaig fer servir la meitat de la massa, l'altre meitat està al congelador.

Recepta adaptada d' orangette. He provat moltes receptes per fer tortillas i aquesta és LA RECEPTA.

 4 tasses de farina normal
 1 ¼ culleradeta de sal
6 cullerades d'oli de girasol (aquí l'oli d'oliva és molt car, però vosaltres mateixos)
1 ¼ tassa d'aigua bullint

En un bol gran, barregem la farina i la sal. Afegim l'oli i ho barregem fins que sembli engrunes de pa. Afegim l'aigua bullint. Primer barregem amb una cullera de fusta, quan s'hagi refredat un xic amasseu amb les mans sobre una superfície enfarinada duran 2-5 minuts.

Formem una bola amb la massa i ho deixarem reposar en un bol tapat uns 30 minuts.

Posarem a escalfar una paella. Tallem la massa en 6 parts i cada part en 2 mes. Amb el corró anirem estenen les porcions de massa en cercles tan primets com puguem.

Potser que us passi com a mi. Soc incapaç de donar forma rodona a la meva massa. No passa res, serà bo igual!

Quan la paella sigui ben calenta, però que no fumegi, courem la tortilla fins que es comenci a inflar, uns 20-30 segons, li donem la volta i ho eixem uns altre 20-30 segons i així fins que les tinguem totes cuites.

Ratllem formatge (jo tenia un tros d'Edam a la nevera) i preparem els haggis. Ja venen cuits o sigui que l'únic que s'ha de fer es escalfar-los en una paella un parell de minuts.

I Ta-da!

Haggis burritos! Servir amb el colinap al cantó. Creieu-me, estava realment bo!

Llom en escabetx

Una altre platillo per la recepta del 15 .


Aquest mes en proposaven fer un escabetx. Mai, mai de la vida havia fet un escabetx, no és que no m'agradéssin, sinó que pensava que era molt complicat. Res més lluny de la realitat, en un moment ho tens tot preparat i només triga 30 minuts en coure's. Això si, l'has de deixar com a mínim un dia a la nevera. Suposo que no passa res si t'ho menges el mateix dia, però a mesura que passen els dies és més bo.


Gairebé tot és "escabetxable". Jo en aquest cas he triat llom de porc.

Per a dos persones necessitarem:

• 500 gr. de llom de porc
  
• 1 ceba
• 2 estafanories
• 3 grans d'all
  
• 1 fulla de llorer
  
• 2 dl. de vinagre de poma
  
• 2 dl. de vi blanc
  
• 2 dl. caldo de pollastre
  
• 3 dl. oli d'oliva
  
• Farina
• Sal
• 6 grans de pebre negre
  

• Salpebrem i enfarinem la carn expolsant l'excés de farina.
• Posem l'oli en una cassola i a foc mig daurem el llom i reservem.
• Baixem el foc i fem suar la ceba en juliana, les estafanories a rodanxes, all laminat, fulla de llorer i els grans de pebre.
• Quan les verdures siguin tendres i afegim la carn, el vinagre, vi blanc i el caldo.
• Tapem la cassola i ho deixem coure a foc lent durant 30 minuts donant la volta un cop al llom.
• Deixar reposar a la nevera mínim 24 hores.

Tallar el llom a rodanxes i servir fred o calent. El meu semblava que estava un xic sec, però el vaig escalfar una estona en el forn molt baix amb una mica de suc per sobre i va quedar perfecte.