Els teus esforços es veuran recompensats... Bé, no gaire.

Estic com boja de contenta, hem recol.lectat la primera collita!!

Ho sé ho sé, no és gran cosa, però és un començament. Ara sabem que podem fer créixer coses!

Fa goig, eh? Mireu els pèsols, que monos tan juntets dintre la beina. La foto és borrosa, però us he dit ja lo emocionada que estava?

Vam tenir prou per un dinar lleuger. Volia mantenir "net" el gust de les verdures així que vaig decidir fer una truita primeta, casi com una crep.

Vaig tallar els carbassons i el pebrot a dauets. Vaig desgranar els pèsols procurant de no menjar-mel's tots directament de la beina, eren tant dolços!

Un saltejat ràpid fins que va agafar color. Els pèsols els vaig posar a l'últim moment.

 Tres ous batuts, a la paella durant 2 minuts a foc mig i ho vaig acabar de coure sota el grill durant 3 minuts més.

Et voilà. Tendre, fresc, lleuger i deliciós! Una petita gran satisfacció!

I Love Celeriac

Potser no és de gaire bon veure, potser no és ric ni famós, però va ser amor a primer tast.

El Celeriac, api-rave segons Google translator, és un altre d'aquells ingredients que està a la meva llista de nous descobriments.

No és gaire agraciat, veritat? És de la família dels apis, però aquesta varietat té fulles més petites i forma arrel més gran que és el que esteu veient.

Com el nom diu, té un gust entre api i nap molt curiós i versàtil. Es pot menjar cru o cuit. Nosaltres, quan el mengem cru, normalment fem una amanida amb l'api-rave, poma ratllats i un xic de maionesa, la poma li va molt bé. Si el fem cuit el tallem a trossos (com si fossin patates rosses) i el rostim al forn fins que quedi torradet i deliciós.

No sé com, un dia se'm va acudir de posar-lo a la truita de patates, probablement per que no tenia prou patates. I així, sense proposar-m'ho vaig crear una altra meravella (deixem-nos de falses modèsties) de la "fusion cuisine"!

No cal que us expliqui com es fa una truita (if anyone wants to know how to make a truita, just email me and I'll explain to you). Aquesta porta 3 patates mitjanes, mig api-rave i 5 ous.

L'acompanyament és una simple amanida d'espinacs, maduixes i formatge de cabra amb una vinagreta de balsàmic.

Pura simplicitat, pura felicitat

Com molts altres, jo no era una gran fan de la coliflor, només sentir l'olor ja em tirava enrere. Si no tenia més remei que menjar-me-la ho feia ofegant-la amb maionesa.

Sembla mentida com ens canvien els gustos a mesura que ens anem fent grans... O potser (i que no s'ofengui ma mare) la coliflor bullida no era la millor opció per mi.

Però rostida al forn... Es transforma, no té res a veure! De veritat, si no us convenç la coliflor, doneu-li una última oportunitat d'aquesta manera i ja em direu el què.

Primer l'heu de bullir en aigua amb sal uns 10 minuts, i sí, aquesta part és la que fa pudor, però no patiu que quan comenci a agafar color en el forn ja no hi pensareu més. És important que després de bullir la deixeu escórrer bé uns 5 minuts, sinó continuaria bullint dins del forn i el que volem és rostir-la.

La posem en una safata de forn, hi posem un bon raig d'oli d'oliva i ens assegurem que cada tros quedi ben cobert i ben repartits a la safata, que no quedin uns sobre els altres.  Un xic de sal, força pebre negra, herbetes o comí o curri en pols, el que us agradi més. Cap al forn ben calent 25 minuts. Li doneu la volta (aquest pas és un xic entretingut però VAL LA PENA) i, imprescindible, abans de torna-la a posar al forn, suc de llimona per sobre!

Deixar-ho 20 minuts més i us quedarà dauradeta, quasi caramel.litzada i meravellosa!

Espero que us agradi.

Gemista, el meu primer repte.

Una de les raons per les quals em vaig acabar animant a escriure un bloc va ser gràcies a les noies del Film & Food i la seva original proposta. Cada mes trien una pel.lícula/serie i a partir d'aquí hem de preparar un plat inspirat en aquesta.

És el primer cop que hi participo i estic molt emocionada! La pel.lícula d'aquest mes és "Mi gran boda griega" per tant platillo grec.

Volia fer algun postre deliciós amb figues (ingredient secret), però a Escòcia no s'en fan i jo no sé si es que les figues no aguanten bé els viatges però les que trobo per aquí, que normalment venen d'Egipte o Israel, no valen res i van caríssimes!

Al final he triat la "Gemista", és un plat de tomates i pebrots, a vegades també albergínies i carbassons,  farcits d'arròs. La recepta l'he tret del llibre d'en Jamie Oliver Jamie does...

Gemista per a 2

1 tomata gran
2 pebrots (si pot ser de diferents colors)
50 gr de pinyons (la recepta diu festucs)
1 ceba tallada petita
2 dents all tallades a lamines
100 gr arròs llarg
1 culleradeta d'orenga
1 xili vermell sense llavors i picat
300 ml de caldo (jo he posat 1/2 pastilla d'orgànic)
100 gr de formatge feta
1 culleradeta de puré de tomata
Oli d'oliva
Sal i pebre

Pre escalfem el forn a 200 C. Tallem la part d'adalt de les tomates (com si portessin barret). Amb una cullera mirarem de buidar gran part i reservarem la polpa. Tallem els pebrots per la meitat "a lo llarg" deixant la tija i treien les llavors. Ho posem tot en una plata de forn que càpiga bé però ben juntet.

En una paella al foc torrem els pinyons, un cop tinguin color els reservem a part. Afegim un bon raig d'oli a la paella i sofregim la ceba i els alls uns 10 minuts, que no agafi gaire color. Hi tirem l'arròs, l'orenga, el xili, sal, pebre i la meitat del brou. Ho deixem coure uns 10 minuts remenant sovint per que l'arròs quedi ben impregnat però vigilant que no s'enganxi. Ho traiem del foc, hi esmicolem el formatge feta per sobre i hi afegim els pinyons.

Farcim les tomates i els pebrots amb la barreja d'arròs, tornem a posar la "tapa" de les tomates. Agafem el brou restant, hi barregem la cullerada de puré de tomata, ho aboquem al fons de la plata i ho cobrim tot amb paper de plata.

Ara ja ho podem posar al forn durant 1 hora 15 minuts. En Jamie treu el paper de plata als últims 15 minuts per que agafi color. Jo ho he fet i l'arròs de sobre ha quedat massa torrat i dur. Recomano deixar-ho tapat tot el temps de cocció.

No ho havia cuinat ni menjat mai. Si que havia menjat verdures farcides però sempre amb carn i no sé si és que li he trobat a faltar la carn o què però li faltava algo, no ho sé pas... Sabeu quan mengeu algo que sí, és una bona base però li falta alguna cosa i no sabeu el què. Doncs això. Potser uns dauets de pernil...

Ho hem menjat amb una amanida i ha sobrat un xic. Segur que demà serà més bo.

Doncs vaja, el meu primer repte i no quedo gaire contenta amb la recepta, però ja passa a vegades, no?