Sticky Toffee Pudding

No sé si podré escriure l'entrada, estic en estat de coma S.T.P.

Sticky toffee pudding, púding enganxós de toffee, el motiu pel qual no em puc moure. N'acabo de fer un, he tallat un tros, li he tirat quatre fotos i me l'he menjat. Estava boníssim, dolcíssim i enganxosíssim, com ha de ser, però ara tinc la cuina que fa por i no tinc aigua calenta, el senyor de la caldera arribarà en qualsevol moment, o no (havia de venir al matí).

I per què faig aquest merder a la cuina si no tinc aigua calenta? Doncs perquè se m'acaba el temps! Les noies de Film&Food ens van ensenyar una foto d'aquestes postres delicioses, havíem d'endevinar què era i preparar-les evidentment.

Ja feia temps que tenia ganes de fer Sticky toffee pudding, però com que és una bomba calòrica no m'acabava mai d'animar, però no podia deixar de participar en aquest repte, encara que ara m'hauré de posar a fer bullir aigua en pots per desenganxar les restes del toffee de la cassola.

L'S.T.P és un postre anglès típic del Lake District més concretament de Cartmel, encara que no acaba d'estar clar, altres indrets del regne Unit reclamen també el seu origen.

Consta del sponge (el púding pròpiament dit) fet amb dàtils, sticky toffee topping (una cobertura de toffee) i a més a més, per si fos poc una salsa de caramel, que en aquest cas, jo he fet lleugerament salada.

No és recomanable menjar-lo en primeres cites. Jo el primer cop que el vaig tastar va ser al Lake District quan començava a festejar amb qui és ara la meva parella i el postre em deixar K.O. Directament a dormir.

Ingredients

Pel púding

• 175g de dàtils trossejats
• 1 culleradeta de bicarbonat
• 50g de mantega
• 1 pessic de sal
• 75g de sucre morè (demerara)
• 75g de sucre morè (mascabado)
• 2 ous
• mantega pel motlle

Per la cobertura sticky toffee topping

• 250ml de crema de llet
• 80g de mantega
• 80g de sucre morè

Per la salsa de caramel

• 300ml de crema de llet
• 50g de sucre morè
• 50g de mantega
• 1 pessic de sal

 

1. Escalfem el forn a 180C
   
2. Osar en remull els dàtils en 275ml d'aigua bullent en un bol gran. De mentres mesurem la resta d'ingredient del púding i quan l'aigua dels dàtils sigui tèbia ho barregem tot plegat.
   
3. Passem la barreja per la batedora però que quedi algun tros de dàtil. Greixem el motllo, aboquem la barreja i ho enfornem durant 40 minuts.
   
4. De mentres, farem la cobertura i la salsa. escalfem els ingredients en dos cassoles, barrejant de tant en quan fins que comenci a bullir. Ja veureu que la salsa necessita uns 5 minuts més que la cobertura. Posar la cobertura sobre el púding i posar-ho sota el grill uns 5 minuts fins que es dauri un xic.
   
5.  Servir-ho amb la salsa per sobre i si voleu posar-hi un xic de sal gruixuda a l'últim moment per donar-hi un puntet diferent.
   

 

14 d'octubre - Pastís de xocolata

La setmana passada vam anar a passar un dies a casa per celebrar el meu cumpleanys amb la família i també per que segurament seria l'ultima oportunitat que tindria de tornar a veure la meva germana amb panxa abans de que tingués la nena.

Ens hi vam estar molt poquets dies, amb l'agenda ben apretada per poder veure a tothom. Amb la meva germana vam poder estar ben poqueta estona per que encara que sortia de contes sobre el 7 de novembre ja començava a tenir contraccions, aquelles de Braxton-hicks que en diuen, però al menys passaríem tots plegats el vespre del meu cumple a casa dels meus pares!

El meu pare i ma germana han d'anar molt al tanto amb el sucre, no s'han de medicar però han de tenir cura amb el que mengen, així que vaig decidir fer aquest pastís de xocolata negra, recepta Jaimie Oliver però fet amb fructosa.

A les nou del vespre ens truca el meu cunyat per dir-nos que la meva germana ha trencat aigües i que ens mantindrà informats! La veritat és que em vaig disgustar una mica, segurament seria un part de vint hores i no veuria ni a ma germana ni a la nena (això és el que jo em pensava que passaria), perquè agafàvem l'avió de tornada l'endemà al migdia, però encara tenia l'esperança de que li diguessin, que encara tenia per rato i que se n'anés a sopar (els meus pares viuen a 5 minuts de l'hospital).

Al cap d'una estona ens torna a trucar, que la cosa va endavant i que se l'emporten a quiròfan. Doncs res, vam començar a sopar, què havíem de fer tu.

A les 23:45 l'Emma ja estava aquí, el part més ràpid de la història i el mateix dia que la seva tia Irma! A mi m'agrada pensar que va sortir disparada per que volia veure'm abans de que marxés.

Es molt petita, super guapa i em fa molta il.lusió que hagi nascut el mateix dia que jo.

Us passo la recepta del pastís. Les quantitats de la massa no les entenc gaire bé, a mi em va sortir moltíssima, crec que vaig congelar més de la meitat.

Per la base:

325 gr mantega
110 gr fructosa o 225 sucre
1 pessic de sal
565 farina
3 ous
65 gr cacau en pols
ratlladura de taronja (opcional)

Pel farcit:


200 ml de llet
1/2 terrina creme friache
30 gr fructosa o 65gr sucre 
350 gr xocolata negra 70% 
2 ous


Primer de tot greixar un motlle de 28 cm de diàmetre amb un xic de mantega.


Per fer la base, barregem la mantega, fructosa i sal fins que quedi cremós, afegirem la pell de taronja (si en fem servir), ous, cacau i barregem.


Quan la barreja té una textura com d'engrunes l'amassarem fins a formar una bola. No la treballeu massa o us quedarà elàstica, penseu que el resultat final és com de galeta. Enfarinem la bola lleugerament, l'emboliquem amb film i la deixem a la nevera 1/2 hora. Jo com que tenia pressa em vaig saltar aquest pas. La vaig estendre, vaig forrar el motllo i la vaig deixar reposar al congelador 1/2 hora.

Escalfar el forn a 180 C i coure la base uns 15 minuts. Treure del forn i baixar la temperatura q 170 C.

Mentrestant farem el farcit. Posem la llet, creme fraiche i fructosa en una cassola i poc a poc ho portem a ebullició remenant amb cura.

Ho treiem del foc i afegim la xocolata a trossos per que es desfasi, remenem fins que estigui tot ben integrat. Afegim els ous i ho tornem a barrejar. Ja tenim el farcit fet, ho avoquem a la base i ho enfornem durant 15 minuts.

Està cuit quan el centre del farcit sembla que li falti uns minuts per quallar. Penseu que seguirà quallant amb el calor residual.

Pastís cruixent de préssec

 Una entradeta ràpida per deixar la meva proposta per al repte de la la recepta del 15. Aquest mes la cosa va de préssecs!

Em vaig decidir a fer aquesta recepta, per que és fàcil, ràpida i tenia tots els ingredients a mà. És com un crumble però amb massa a dalt i abaix o sigui que queda doblement cruixent. De fet em recorda una mica al Streusel alemany.

 

Farcit:

3 préssecs a dauets
2 cullerades de suc de llimona
1/4 tassa de farina
1 culleradeta de "maizena"
1/2 tassa de sucre
1 pessic de sal
½ culleradeta de canyella en pols
1 pessic de nou moscada


Massa:


3 tasses de farina
1 tassa de sucre ( jo només tenia moreno, d'aquí el color torradet, però la recepta original diu sucre blanc)
1 culleradeta de llevat en pols
1 pessic de sal
1 pessic de canyella
240 gr de mantega freda i a dauets
1 ou lleugerament batut
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
Canyella i sucre per empolvorar al final de la cocció


1. Escalfem el forn a 190 C i greixem un plat de forn, el meu feia 23 cm de diàmetre , però pot ser rectangular.

2. Per fer el farcit posarem els préssecs tallats en un bol, hi avocarem el suc de llimona, farina, maizena, sucre, sal i les espècies. Ho barrejarem amb cura de no aixafar massa la fruita.

3. Per la massa posem en un bol gran la farina, sucre, llevat, sal i canyella. Hi afegim la mantega a dauets i ho barregem (a mà o a màquina) fins que quedi ben integrat però encara trobeu algun trosset de mantega. Barreja la vainilla i ou i avocar-ho a la massa. Combinar-ho tot bé, ha de quedar amb textura sorrenca. La meitat d'aquesta massa ara irà a la base del plat de forn. Amb les mans irem cobrint, compactant i anivellant.

4. Repartirem el farcit sobre la base i esmicolar la resta de la massa sobre la capa de préssec. Escampar-hi canyella i sucre.

5. Enfornar i coure durant 45 minuts o fins que sigui dauradet fosc.

El vam menjar tebi tal qual, però amb un bon gelat de vainilla ha de quedar un postre la mar de complet.

Liz's apple pie

Hem tingut la mare d'en Paul a casa uns dies. És tot un caràcter, abans d'anar a dormir es beu un got llarg de whisky amb aigua calenta i sucre, no menja res que porti all ni res que sigui "foreign", es posa un quilo de sal a cada àpat, crida a la tele (en Paul ha heretat aquesta costum) i li encanta anar de botigues, especialment les "charity shops" i les de tot a £1.

La veritat és que em fa parar boja, molt boja i aquests dies ha estat ploguen molt. Aviam, que també hi han hagut moments que en ho hem passat bé, la senyora té els seus punts divertits, em va guanyar a golf a la wii i va fer aquests súper pastís de poma que estava boníssim!

Vam tenir una petita crisis al Marks & Spencer. Que si llard, que si mantega amb sal, que si sense sal. No és fàcil anar al súper amb ella.

Al final va fer la massa amb margarina!!!!!! Amb sal of course. He d'admetre que li va quedar una massa molt fina i lleugera.

Bé doncs, intentaré descriure la recepta el millor possible per que anava bastant a ull. Aquí va.

350 gr de farina
175 gr de margarina
2 pomes àcides
2 grapats grans de sucre
1 raig d'aigua
1 pessic de sal

Pre-escalfar el forn a 200C.
Tallar les pomes a trossets i coure-les amb un raig d'aigua i el sucre fins que siguin toves però no desfetes. Mentrestant en un bol posem la farina i hi anirem barrejant la margarina amb els dits fins que quedi amb una textura semblant a engrunes de pa.

Hi posarem aigua poc a poc al mateix temps que amassem. No sé quina quantitat d'aigua, fins que formi una massa vaja. Ni aigua gelada ni deixar reposar a la nevera ni res! (els pastissers sempre diuen que la pasta brisa ha de reposar a la nevera i fer-ho amb aigua molt freda).

Agafar una meitat de massa i en una superfície enfarinada estirar- la amb el corró tant fina com pugueu i transferir-la a una safata de fer pastissos. La meva fa 18 cm de diàmetre. Afegir-hi la poma.

Per fer la part de dalt fem el mateix, que quedi ben primeta. Retallar la pasta sobrant de les vores i premsar tot el voltant amb els dits. Farem uns talls al mig del pastís per que surti el vapor que desprenguin les pomes. Decorar al gust.

La vam tenir 10 minuts al forn, la vam treure i li vam posar un xic de sucre per sobre. 3 minuts més al forn i ja va estar. Jo estava convençuda que menjaríem pasta crua, però no!

Escoltant "Sweet Caroline" al seu mp3

Ara me'n vaig a gaudir de la quietud que hi ha a casa.

Sorbet o granissat? De poma especiada

No sé ben bé quina és la diferència per tant no sé quin nom posar-li.

M'he inspirat en aquesta recepta, que per cert és d'un blog fantàstic que si no coneixeu no podeu deixar de visitar. La recepta fa servir suc de poma, per tant granissat? Jo he cuit la poma fins aconseguir una compota, per tant sorbet? No ho sé pas.

La qüestió és que és diferent, dolç, afruitat, especiat i... Fa gust de pastís de poma!!!!

Canyella, claus i nou moscada són sabors que em recorden a l'hivern per això ho he trobat tan curiós. A més és MOLT fàcil de fer. Ens en va sobrar i per l'endemà vam fer "dirty granita" afegint-li un raig de Bourbon. Ups!

Necessitem:

3 pomes
100 gr de sucre
2 cullerades de suc de llimona
1/2 tassa d'aigua
1 culleradeta de canyella
1 pessic de nou moscada
1 pessic d' allspice (pebre de Jamaica, si no en teniu podeu fer un substitut barrejant a parts iguals canyella, nou moscada i claus d'olor)

Tallem la poma a trossets i posem tots els ingredients en una cassola a foc lent. Ho deixem coure fins que la poma sigui tova i es comenci a desfer. Ho posem en un recipient que pugui anar al congelador, amb una forquilla acabem de triturar els trossets de poma i ho deixem refredar

Ho fiquem al congelador, al cap d'una hora ho traiem i ho rasquem amb una forquilla trencant els cristalls, ho repetim un parell de cops més a intervals d'una hora. Ja ho podem servir!

Si en sobra es deixa tapat al congelador i es treu una hora abans deixant-lo a la nevera.

Coca de Sant Joan i la fusió Catalo-Britànica definitiva

És normal, al estar tant de temps fora de sobte m'entren unes ganes enormes de menjar-me un arròs de ma mare, una truita, unes croquetes, etc.  Quan m'entra l'enyorança no em fa cap mandra posar-me a cuinar i deixar la cuina potes en l'aire.

Depèn de quins plats, fets aquí no són el mateix però, a vegades, afegint ingredients d'aquí o cuinant-los a la "britànica" aquests plats milloren (repeteixo, a vegades).

Divendres passat va ser Sant Joan, evidentment em van entrar unes ganes irrefrenables de menjar coca. La massa de la coca de Sant Joan és tipus brioix i jo ja havia tingut una mala experiència fent brioixos però vaig trobar aquesta recepta que semblava facileta o sigui que em vaig atrevir.

Primer de tot necessitava la fruita, les cireres confitades no m'han agradat mai així que li vaig posar nabius vermells (cranberries) i no sabia d'on treure taronges o sigui que les vaig confitar jo mateixa el dia abans seguint aquests passos.

A partir d'aquí tot va anar sense complicacions i la coca resultant feia força goig. Aquí la teniu.

El primer tros que ens vam menjar estava deliciós! La coca encara estava calentona, el gust estava molt encertat i els nabius hi anaven molt bé, però la massa no és que fos massa lleugera que diguem. Aven sopat vam menjar un segon tros i allò ja costava més d'empassar. Al matí següent era com totxo!

Quedava gairebé tota la coca sencera i no volia llençar-la! Bread and Butter Pudding!!!

El bread and butter pudding és un postre molt d'aquestes terres que es fa amb pa dur, mantega, llet, ous, sucre i panses.

I així és com vaig "britanitzar" la meva coca de San Joan:

Vaig tallar la coca a trossets i hi vaig posar un xic de mantega a cada tall. Els vaig col.locar a capes en un recipient que pogués anar al forn i entre capa i capa hi vaig anar abocant una barreja de 500ml de llet, 3 ous, 25 gr de sucre i un xic de extracte de vainilla. Ho vaig deixar una estona que absorbís el líquid i ho vaig enfornar durant 30 minuts a 180.

Va quedar torradet per sobre i esponjós per sota. Un gran invent! (Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú).