Entrepà de tall rebossat

Hook és la pel·lícula que ens proposaven les noies de Film & Food i també ens proposaven recrear un plat que ens portés records d'infànicia, algun plat que ens fes saltar d'alegria quan érem petits.

No ha sigut fàcil tria-ne només un, de fet aquí estic, escrivint l'entrada ràpid i corrents perquè se'm tira el temps a sobre.

El fricandó, l'arròs a la cassola, el xurrismurris (un suquet de peix suau que feia el meu pare, crec que el nom és inventat), els espaguetis... Aquests eren alguns dels meus plats favorits. Si aquell dia menjàvem qualsevol d'aquests plats, era un gran dia per mi!

He triat l'entrepà de carn arrebossada perquè per mi fa gust de dia de festa, viatges, jocs i aventures. Era el que la meva mare em solia preparar quan anàvem d'excursió amb l'escola. Ah, i per beure un frucco de préssec!

He disfrutat molt menjant-lo, però no ha sigut el mateix. Els entrepans de quan era petita eren més bons, no sé si és el fet de menjar-los a l'aire lliure, per que no tenia suc de préssec o que si porten unes quantes hores suant a la motxilla i en paper de plata agafen un gustet especial.

No sempre estaven fets amb pa de llonguet, però pensant amb el repte em van tornar a la memòria. Que se n'ha fet del llonguet? En trobeu normalment a les fleques?

Res, que he hagut de fer l'entrepà amb llonguets i he de dir que he quedat contentíssima amb el resultat, crec que el millor pa que he fet mai. No us escric la recepta per que he seguit al peu de la lletra les instruccions de Ma Petite Boulangerie, ho explica super bé, amb vídeos i tot i segurament ja coneixeu el seu bloc.

Entrepà de tall rebossat

1 pit de gall d'indi
1 ou batut
Pa ratllat
Sal
Llonguets

Ja sabeu, no? Un xic de sal al gall d'indi, ho passem primer per l'ou i després pel pa ratllat i ho fregim. No té més. Per cert, així és com li deiem, no pas carn arrebossada, sinó tall rebossat.

Portava biquini, però amb la xixa no és veu :).

Llom en escabetx

Una altre platillo per la recepta del 15 .


Aquest mes en proposaven fer un escabetx. Mai, mai de la vida havia fet un escabetx, no és que no m'agradéssin, sinó que pensava que era molt complicat. Res més lluny de la realitat, en un moment ho tens tot preparat i només triga 30 minuts en coure's. Això si, l'has de deixar com a mínim un dia a la nevera. Suposo que no passa res si t'ho menges el mateix dia, però a mesura que passen els dies és més bo.


Gairebé tot és "escabetxable". Jo en aquest cas he triat llom de porc.

Per a dos persones necessitarem:

• 500 gr. de llom de porc
  
• 1 ceba
• 2 estafanories
• 3 grans d'all
  
• 1 fulla de llorer
  
• 2 dl. de vinagre de poma
  
• 2 dl. de vi blanc
  
• 2 dl. caldo de pollastre
  
• 3 dl. oli d'oliva
  
• Farina
• Sal
• 6 grans de pebre negre
  

• Salpebrem i enfarinem la carn expolsant l'excés de farina.
• Posem l'oli en una cassola i a foc mig daurem el llom i reservem.
• Baixem el foc i fem suar la ceba en juliana, les estafanories a rodanxes, all laminat, fulla de llorer i els grans de pebre.
• Quan les verdures siguin tendres i afegim la carn, el vinagre, vi blanc i el caldo.
• Tapem la cassola i ho deixem coure a foc lent durant 30 minuts donant la volta un cop al llom.
• Deixar reposar a la nevera mínim 24 hores.

Tallar el llom a rodanxes i servir fred o calent. El meu semblava que estava un xic sec, però el vaig escalfar una estona en el forn molt baix amb una mica de suc per sobre i va quedar perfecte.

Estofat de Guinness

Nota mental: Si vull escriure sobre algo que he cuinat, no puc esperar un mes a fer l'entrada.

La qüestió és que fa 10 anys vaig passar uns mesos a Dublín (com passa el temps!). Estant allà no vaig menjar cap estofat de Guinness, però sempre l'havia volgut provar.

Ja sé, és agost (juliol quan vaig fer l'estofat) i probablement, allà on esteu fa sol, molta calor i l'última cosa  que voleu menjar a l'estiu és un estofat. Però ei, això és Escòcia, aquesta regla no s'aplica aquí.

M'encanta fer estofats, bé, de fet m'encanta cuinar qualsevol cosa que trigui en fer-se. Em dona una sensació d'assoliment i satisfacció. Perquè siguem honestos, pots invertir temps, diners i esforç en projectes, però no sempre obtens el resultat esperat.

Però una cosa és segura. Agafa unes quantes verdures, un bon brou, vi, cervesa o qualsevol altre líquid amb el que et vingui de gust cuinar, un tall de carn barata i fes-ho coure fins que es desfaci. Garantit que la casa se t'omple d'un aroma meravellós, que els trossos de carn són tendres com mantega i que aquell líquid s'ha convertit en el més increïble dels licors. 100 % garantit!

Recepta adaptada BBC GoodFood

• 1 ceba gran picada
• 1 parell de branquillons de farigola 
• 1 dent d'all aixafat
• oli d'oliva
• 500g de carn per estofat a trossos
• 3 cullerades de farina ben salpebrada
• 250ml Guinness 
• 1 grapat de xampinyons a quarts
• 125 ml de caldo ( jo he fet servir de pollastre)
  
• julivert picat (jo no en tenia)

1. Sofregir la ceba, farigola i all fins que la ceba sigui transparent. Enfarinar la carn i daurar en una paella apart. 
2. Quan la carn hagi agafat color per tots cantons, afegir-la a la cassola amb la ceba, abocar la Guinness i el caldo.
3. Tapar i deixar coure a foc molt baix o passar-ho al forn a 150C durant 2-3 hores, fins que pugueu tallar la carn amb una forquilla. A mitja cocció afegir els xampinyons. Corregir de sal i pebre i posar el julivert a últim moment.

Bon profit!

El curri que em va enamorar

Aquesta és una de les primeres receptes que vaig afegir al meu repertori quan vaig arribar a aquí. Des de les hores l'he fet un munt de vegades, cada cop surt diferent, o bé per que em falta algun ingredient o per que em ve de gust fer-hi alguna variació, però el resultat és sempre igual de bo.

La recepta la vaig treure d'un llibre dels Hairy Bikers, són uns cuiners de la BBC que són molt peluts i van en moto, per això és diuen Hairy Bikers.

El llibre és diu "Mums know best" algo així com "les mares en saben més" i són receptes de mares de tota la Gran Bretanya. Aquest pollastre al curri és de la Harjinder, una senyora del Punjab que ara viu a Manchester.

El que més m'agrada d'aquest curri és que és lleuger, no porta crema de llet ni llet de coco la qual cosa és molt convenient perquè quan més en menges més en vols! És molt aromàtic i equilibrat i amb aquestes coses ja se sap. Tot és qüestió de gustos, el pots fer més o menys picant.

A la recepta no ho diu, però a mi m'agrada afegir-hi un carbassó a daus o bròquil així hi he de posar menys carn. Ah! I que no us espanti la llista tan llarga d'ingrdients. Val la pena!

Recepta per a 2:

TARKA MASSALA:

3 cullerades d'oli
2 culleradetes de llavors de comí
2 cebes mitjanes tallades
6 grans d'all tallats ben petits
1 llauna petita de tomata triturat
5 cm de gingebre ratllat (jo li poso la pela i tot)
2 xilis verds sencers

PER LA RESTA:

2 pits de pollastre a trossos
1 carbassó a daus (o el què més us convingui)
1/2 culleradeta de sal
1/2 culleradeta de pebre negre mòlta
1/2 culleradeta de llavors de coriandre (millor si les aixafeu un xic en un morter)
3/4 culleradeta de garam masala
1/2 culleradeta de paprika (pimenton per entendre'ns)
1 culleradeta de cúrcuma
1 pessic de xilis vermells secs
1 fulla de llorer
1 grapat de coriandre fresc (opcional)

Primer fem el tarka masala que és la base de molts plats punjabis, el que per nosaltres seria el sofregit.
Escalfem l'oli i hi afegim les llavors de comí, remenem uns 10 segons i hi posem la ceba. La fregim fins que estigui dauradeta, després hi afegim l'all i que es dauri un xic també. Tot seguit posarem la tomata (reservarem el suc a la llauna), el gingebre i els xilis verds. Ho deixarem coure tot a foc lent fins que veiem que l'oli es comença a separar.

Afegim el pollastre, la resta d'espècies i ho deixem coure a foc mig remenant per que el pollastre quedi daurat per tots cantons. Hi posem el carbassó, el suc reservat de la tomata i 450 ml d'aigua. Ho farem bullir i després baixarem el foc, ho deixarem coure uns 15 minuts.

A últim moment afegir-hi el coriandre fresc picat i servir amb arròs blanc. D'un dia per l'altre, és encara millor,  però gairebé mai ens esperem.