dimarts, 5 de juliol de 2011

Pura simplicitat, pura felicitat


Com molts altres, jo no era una gran fan de la coliflor, només sentir l'olor ja em tirava enrere. Si no tenia més remei que menjar-me-la ho feia ofegant-la amb maionesa.

Sembla mentida com ens canvien els gustos a mesura que ens anem fent grans... O potser (i que no s'ofengui ma mare) la coliflor bullida no era la millor opció per mi.

Però rostida al forn... Es transforma, no té res a veure! De veritat, si no us convenç la coliflor, doneu-li una última oportunitat d'aquesta manera i ja em direu el què.


Primer l'heu de bullir en aigua amb sal uns 10 minuts, i sí, aquesta part és la que fa pudor, però no patiu que quan comenci a agafar color en el forn ja no hi pensareu més. És important que després de bullir la deixeu escórrer bé uns 5 minuts, sinó continuaria bullint dins del forn i el que volem és rostir-la.

La posem en una safata de forn, hi posem un bon raig d'oli d'oliva i ens assegurem que cada tros quedi ben cobert i ben repartits a la safata, que no quedin uns sobre els altres.  Un xic de sal, força pebre negra, herbetes o comí o curri en pols, el que us agradi més. Cap al forn ben calent 25 minuts. Li doneu la volta (aquest pas és un xic entretingut però VAL LA PENA) i, imprescindible, abans de torna-la a posar al forn, suc de llimona per sobre!

Deixar-ho 20 minuts més i us quedarà dauradeta, quasi caramel.litzada i meravellosa!

Espero que us agradi.




3 comentaris:

  1. Doncs encantada de trobar-te!!! Com més serem més aprendrem! jajaj petons

    ResponElimina
  2. Provaré aquesta idea!! a mi només m'agrada amb beixamel i gratinada... encara recordo quan la meva àvia la feia conservada en vinagre, no m'agradava gens :( petons!

    ResponElimina