dijous, 30 de juny del 2011

Gemista, el meu primer repte.

Una de les raons per les quals em vaig acabar animant a escriure un bloc va ser gràcies a les noies del Film & Food i la seva original proposta. Cada mes trien una pel.lícula/serie i a partir d'aquí hem de preparar un plat inspirat en aquesta.

És el primer cop que hi participo i estic molt emocionada! La pel.lícula d'aquest mes és "Mi gran boda griega" per tant platillo grec.

Volia fer algun postre deliciós amb figues (ingredient secret), però a Escòcia no s'en fan i jo no sé si es que les figues no aguanten bé els viatges però les que trobo per aquí, que normalment venen d'Egipte o Israel, no valen res i van caríssimes!

Al final he triat la "Gemista", és un plat de tomates i pebrots, a vegades també albergínies i carbassons,  farcits d'arròs. La recepta l'he tret del llibre d'en Jamie Oliver Jamie does...

Gemista per a 2

1 tomata gran
2 pebrots (si pot ser de diferents colors)
50 gr de pinyons (la recepta diu festucs)
1 ceba tallada petita
2 dents all tallades a lamines
100 gr arròs llarg
1 culleradeta d'orenga
1 xili vermell sense llavors i picat
300 ml de caldo (jo he posat 1/2 pastilla d'orgànic)
100 gr de formatge feta
1 culleradeta de puré de tomata
Oli d'oliva
Sal i pebre

Pre escalfem el forn a 200 C. Tallem la part d'adalt de les tomates (com si portessin barret). Amb una cullera mirarem de buidar gran part i reservarem la polpa. Tallem els pebrots per la meitat "a lo llarg" deixant la tija i treien les llavors. Ho posem tot en una plata de forn que càpiga bé però ben juntet.

En una paella al foc torrem els pinyons, un cop tinguin color els reservem a part. Afegim un bon raig d'oli a la paella i sofregim la ceba i els alls uns 10 minuts, que no agafi gaire color. Hi tirem l'arròs, l'orenga, el xili, sal, pebre i la meitat del brou. Ho deixem coure uns 10 minuts remenant sovint per que l'arròs quedi ben impregnat però vigilant que no s'enganxi. Ho traiem del foc, hi esmicolem el formatge feta per sobre i hi afegim els pinyons.

Farcim les tomates i els pebrots amb la barreja d'arròs, tornem a posar la "tapa" de les tomates. Agafem el brou restant, hi barregem la cullerada de puré de tomata, ho aboquem al fons de la plata i ho cobrim tot amb paper de plata.

Ara ja ho podem posar al forn durant 1 hora 15 minuts. En Jamie treu el paper de plata als últims 15 minuts per que agafi color. Jo ho he fet i l'arròs de sobre ha quedat massa torrat i dur. Recomano deixar-ho tapat tot el temps de cocció.



No ho havia cuinat ni menjat mai. Si que havia menjat verdures farcides però sempre amb carn i no sé si és que li he trobat a faltar la carn o què però li faltava algo, no ho sé pas... Sabeu quan mengeu algo que sí, és una bona base però li falta alguna cosa i no sabeu el què. Doncs això. Potser uns dauets de pernil...



Ho hem menjat amb una amanida i ha sobrat un xic. Segur que demà serà més bo.

Doncs vaja, el meu primer repte i no quedo gaire contenta amb la recepta, però ja passa a vegades, no?

diumenge, 26 de juny del 2011

Coca de Sant Joan i la fusió Catalo-Britànica definitiva

És normal, al estar tant de temps fora de sobte m'entren unes ganes enormes de menjar-me un arròs de ma mare, una truita, unes croquetes, etc.  Quan m'entra l'enyorança no em fa cap mandra posar-me a cuinar i deixar la cuina potes en l'aire.

Depèn de quins plats, fets aquí no són el mateix però, a vegades, afegint ingredients d'aquí o cuinant-los a la "britànica" aquests plats milloren (repeteixo, a vegades).

Divendres passat va ser Sant Joan, evidentment em van entrar unes ganes irrefrenables de menjar coca. La massa de la coca de Sant Joan és tipus brioix i jo ja havia tingut una mala experiència fent brioixos però vaig trobar aquesta recepta que semblava facileta o sigui que em vaig atrevir.

Primer de tot necessitava la fruita, les cireres confitades no m'han agradat mai així que li vaig posar nabius vermells (cranberries) i no sabia d'on treure taronges o sigui que les vaig confitar jo mateixa el dia abans seguint aquests passos.


A partir d'aquí tot va anar sense complicacions i la coca resultant feia força goig. Aquí la teniu.


El primer tros que ens vam menjar estava deliciós! La coca encara estava calentona, el gust estava molt encertat i els nabius hi anaven molt bé, però la massa no és que fos massa lleugera que diguem. Aven sopat vam menjar un segon tros i allò ja costava més d'empassar. Al matí següent era com totxo!



Quedava gairebé tota la coca sencera i no volia llençar-la! Bread and Butter Pudding!!!

El bread and butter pudding és un postre molt d'aquestes terres que es fa amb pa dur, mantega, llet, ous, sucre i panses.

I així és com vaig "britanitzar" la meva coca de San Joan:

Vaig tallar la coca a trossets i hi vaig posar un xic de mantega a cada tall. Els vaig col.locar a capes en un recipient que pogués anar al forn i entre capa i capa hi vaig anar abocant una barreja de 500ml de llet, 3 ous, 25 gr de sucre i un xic de extracte de vainilla. Ho vaig deixar una estona que absorbís el líquid i ho vaig enfornar durant 30 minuts a 180.


Va quedar torradet per sobre i esponjós per sota. Un gran invent! (Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú).

dimarts, 21 de juny del 2011

Rotllets d'olives negres o com complicar-se un matí avorrit

Encara em fan mal els peus del viatge a Roma, ahir vaig tenir una entrevista de feina que no em va anar gens bé i avui plou i fa fred. Em ve de gust cuinar.

Tinc unes olives negres a la nevera que no valen res, potser en tapenada milloren. Si, vull tapenada!!! Però porta anxoves, no? I tàperes. No en tinc. I què tal panets d'olives? Busco una recepta i trobo aquesta que m'agrada. Panets cargolats... m'agrada molt! I mira tu, a mi em ve de gust, faig tapenada encara que em faltin ingredients!

Han quedat boníssims, cruixents per fora i super tendres per dintre. El farcit tampoc estava malament tenint en compte que hi he anat afegint ingredients a mesura que se m'anaven ocorreguén, però he d'admetre que he trobat a faltar el toc de les anxoves i les tàperes. Els hem menjat calentons o sigui que no sé què tal aguanten per l'endemà.


La meva tapenada

1/2 pot d'olives negres 
1 raig de puré de tomata
1 gra d'all
1 cullerada d'herbes seques (jo he fet servir una barreja de romaní, farigola i orenga)
1 raig d'oli d'oliva
1 pessic de pebre negre
1/2 culleradeta de mostassa de Dijon
1 raig de suc de llimona

Tot ben triturat fins que quedi una pasta.

Panets

200 ml d'aigua tèbia
30 ml d'oli d'oliva
350 gr de farina de força
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de sucre
1 sobre de llevat

No tinc panificadora però tinc un robot de cuina que amassa. Jo ho poso tot a dintre i que vagi fent durant 5 minuts a mitja velocitat.

En un bol enfarinat he deixat reposar la massa tapada amb un drap 1 hora o fins que ha doblat el seu volum. Un cop ha crescut li he donat literalment cops de puny a la massa per que deixés anar tot l'aire i amb el corró l'he estès sobre una superfície enfarinada. Ha de quedar un gruix d' 1 cm aproximadament.

Sobretot, abans d'escampar el farcit assegureu-vos bé de que la taula on esteu treballant està ben enfarinada i que la massa no s'hi ha enganxat!




Un cop he tingut el farcit ben repartit ho he cargolat de mi cap a enfora, tallat en rodelles d'uns 2 cm d'amplada més o menys i pintat amb oli d'oliva.



No sabia quant creixerien al coure's o sigui que la primera fornada l'he fet només de 3 rotllets, però es poden fer perfectametnt de 6 en 6.

Han estat 25 minuts al forn a 200, els últims 5 minuts els hi he donat la volta per que quedessin ben dauradets també per sota.




I aquí els 3 primers. Han quedat així de bonics.

dissabte, 11 de juny del 2011

El curri que em va enamorar

Aquesta és una de les primeres receptes que vaig afegir al meu repertori quan vaig arribar a aquí. Des de les hores l'he fet un munt de vegades, cada cop surt diferent, o bé per que em falta algun ingredient o per que em ve de gust fer-hi alguna variació, però el resultat és sempre igual de bo.

La recepta la vaig treure d'un llibre dels Hairy Bikers, són uns cuiners de la BBC que són molt peluts i van en moto, per això és diuen Hairy Bikers.

El llibre és diu "Mums know best" algo així com "les mares en saben més" i són receptes de mares de tota la Gran Bretanya. Aquest pollastre al curri és de la Harjinder, una senyora del Punjab que ara viu a Manchester.

El que més m'agrada d'aquest curri és que és lleuger, no porta crema de llet ni llet de coco la qual cosa és molt convenient perquè quan més en menges més en vols! És molt aromàtic i equilibrat i amb aquestes coses ja se sap. Tot és qüestió de gustos, el pots fer més o menys picant.

A la recepta no ho diu, però a mi m'agrada afegir-hi un carbassó a daus o bròquil així hi he de posar menys carn. Ah! I que no us espanti la llista tan llarga d'ingrdients. Val la pena!



Recepta per a 2:

TARKA MASSALA:

3 cullerades d'oli
2 culleradetes de llavors de comí
2 cebes mitjanes tallades
6 grans d'all tallats ben petits
1 llauna petita de tomata triturat
5 cm de gingebre ratllat (jo li poso la pela i tot)
2 xilis verds sencers



PER LA RESTA:

2 pits de pollastre a trossos
1 carbassó a daus (o el què més us convingui)
1/2 culleradeta de sal
1/2 culleradeta de pebre negre mòlta
1/2 culleradeta de llavors de coriandre (millor si les aixafeu un xic en un morter)
3/4 culleradeta de garam masala
1/2 culleradeta de paprika (pimenton per entendre'ns)
1 culleradeta de cúrcuma
1 pessic de xilis vermells secs
1 fulla de llorer
1 grapat de coriandre fresc (opcional)

Primer fem el tarka masala que és la base de molts plats punjabis, el que per nosaltres seria el sofregit.
Escalfem l'oli i hi afegim les llavors de comí, remenem uns 10 segons i hi posem la ceba. La fregim fins que estigui dauradeta, després hi afegim l'all i que es dauri un xic també. Tot seguit posarem la tomata (reservarem el suc a la llauna), el gingebre i els xilis verds. Ho deixarem coure tot a foc lent fins que veiem que l'oli es comença a separar.

Afegim el pollastre, la resta d'espècies i ho deixem coure a foc mig remenant per que el pollastre quedi daurat per tots cantons. Hi posem el carbassó, el suc reservat de la tomata i 450 ml d'aigua. Ho farem bullir i després baixarem el foc, ho deixarem coure uns 15 minuts.

A últim moment afegir-hi el coriandre fresc picat i servir amb arròs blanc. D'un dia per l'altre, és encara millor,  però gairebé mai ens esperem.