dimarts, 26 de juliol de 2011

Els teus esforços es veuran recompensats... Bé, no gaire.

Estic com boja de contenta, hem recol.lectat la primera collita!!

Ho sé ho sé, no és gran cosa, però és un començament. Ara sabem que podem fer créixer coses!


Fa goig, eh? Mireu els pèsols, que monos tan juntets dintre la beina. La foto és borrosa, però us he dit ja lo emocionada que estava?



Vam tenir prou per un dinar lleuger. Volia mantenir "net" el gust de les verdures així que vaig decidir fer una truita primeta, casi com una crep.



Vaig tallar els carbassons i el pebrot a dauets. Vaig desgranar els pèsols procurant de no menjar-mel's tots directament de la beina, eren tant dolços!




Un saltejat ràpid fins que va agafar color. Els pèsols els vaig posar a l'últim moment.



 Tres ous batuts, a la paella durant 2 minuts a foc mig i ho vaig acabar de coure sota el grill durant 3 minuts més.



Et voilà. Tendre, fresc, lleuger i deliciós! Una petita gran satisfacció!

dissabte, 23 de juliol de 2011

Pa de soda

 He estat fent pa últimament. N'he fet de blancs, integrals, he fet la meva pròpia massa mare per fer pa de massa fermentada, he fet barres, panets, cargols i tot el que us pugueu imaginar.

He invertit molt de temps, esforç, farina i sabó de rentar plats fent pa. I vosaltres direu "Bueno dona, si no hi ha res com pa casolà acabat de fer". No, no hi ha res millor fins que es queda fred.

No sé si es perquè no porta conservants o perquè he de perfeccionar la meva tècnica, però al cap d'unes hores se'm queda com un totxo i a l'endemà no val ni per fer torrades! Doncs així què? Tant barrejar, amassar, deixar reposar per que creixi, per només unes hores de plaer? Vinga va! Ves a la fleca, tenen pans boníssims i llestos per menjar!

Però després hi ha el pa de bicarbonat (soda bread), no cal amassar ni deixar-lo reposar. Només has de barrejar tots els ingredients i ja el tenim llest per enfornar!

El pa de bicarbonat és deliciós, molt cruixent, rústic i fa molt de goig. Tampoc no durà gire però tens pa acabat de fer en menys d'una hora!








Recepta:

450g de farina
1 culleradeta de sucre
1 culleradeta de bicarbonat
1 culleradeta de sal
350ml de sèrum de llet (buttermilk) o iogurt


Pre-escalfem el forn a 230°C.

 Posem els ingredients secs en un bol gran formant un volcà. Posar-hi el sèrum de llet. Amb els dits d'una ma barrejarem la farina i el líquid. No l'amassarem o la barreja serà compacte i pesada. La massa ha de ser tova i lleugerament enganxifosa. El primer cop que el vaig fer, en aquest punt pensava que no ho estava fent bé, no passa res si allò no té forma i està plè de grumolls, vosaltres seguiu.

Quan tenim la massa formada la passarem a una superfície enfarinada i li donarem forma. Amb un ganivet enfarinat marquem una creu a lo llarg i ample de la massa.

Posar en una safata i enfornar 15 minuts, tot seguit baixarem la temperatura a 200°C i coure 30 minuts més. Jo normalment el poso cap per avall els últims 5 minuts. Sabrem que està cuita quan li donem uns copets a la base i sona buit. Deixar refredar.


dimecres, 20 de juliol de 2011

Liz's apple pie



Hem tingut la mare d'en Paul a casa uns dies. És tot un caràcter, abans d'anar a dormir es beu un got llarg de whisky amb aigua calenta i sucre, no menja res que porti all ni res que sigui "foreign", es posa un quilo de sal a cada àpat, crida a la tele (en Paul ha heretat aquesta costum) i li encanta anar de botigues, especialment les "charity shops" i les de tot a £1.

La veritat és que em fa parar boja, molt boja i aquests dies ha estat ploguen molt. Aviam, que també hi han hagut moments que en ho hem passat bé, la senyora té els seus punts divertits, em va guanyar a golf a la wii i va fer aquests súper pastís de poma que estava boníssim!






Vam tenir una petita crisis al Marks & Spencer. Que si llard, que si mantega amb sal, que si sense sal. No és fàcil anar al súper amb ella.



Al final va fer la massa amb margarina!!!!!! Amb sal of course. He d'admetre que li va quedar una massa molt fina i lleugera.



Bé doncs, intentaré descriure la recepta el millor possible per que anava bastant a ull. Aquí va.

350 gr de farina
175 gr de margarina
2 pomes àcides
2 grapats grans de sucre
1 raig d'aigua
1 pessic de sal

Pre-escalfar el forn a 200C.
Tallar les pomes a trossets i coure-les amb un raig d'aigua i el sucre fins que siguin toves però no desfetes. Mentrestant en un bol posem la farina i hi anirem barrejant la margarina amb els dits fins que quedi amb una textura semblant a engrunes de pa.

Hi posarem aigua poc a poc al mateix temps que amassem. No sé quina quantitat d'aigua, fins que formi una massa vaja. Ni aigua gelada ni deixar reposar a la nevera ni res! (els pastissers sempre diuen que la pasta brisa ha de reposar a la nevera i fer-ho amb aigua molt freda).

Agafar una meitat de massa i en una superfície enfarinada estirar- la amb el corró tant fina com pugueu i transferir-la a una safata de fer pastissos. La meva fa 18 cm de diàmetre. Afegir-hi la poma.

Per fer la part de dalt fem el mateix, que quedi ben primeta. Retallar la pasta sobrant de les vores i premsar tot el voltant amb els dits. Farem uns talls al mig del pastís per que surti el vapor que desprenguin les pomes. Decorar al gust.

La vam tenir 10 minuts al forn, la vam treure i li vam posar un xic de sucre per sobre. 3 minuts més al forn i ja va estar. Jo estava convençuda que menjaríem pasta crua, però no!

Escoltant "Sweet Caroline" al seu mp3

Ara me'n vaig a gaudir de la quietud que hi ha a casa.








diumenge, 17 de juliol de 2011

Elferflower Champagne part II

Doncs divendres al vespre per fi vam tastar el xampany de saüc! Quinze dies l'hem tingut reposant, fermentant i deixant-lo fer el que havia de fer. No hi han hagut explosions de moment (tenim 2 ampolles més).

Aquí el teniu.





Ha fet bombolles! És com màgia, sembla mentida que d'aigua de l'aixeta, sucre, quatre rodanxes de llimona i unes quantes floretes del bosc al cap d'unes setmanes aconsegueixis això.

És bo! És molt dolç, però amb una rodanxa de llima queda estupendament. Encara no ho hem explotat gaire però crec que pot donar molt de joc. No sé, se'm passa pel cap un 'Gin Elderflower' o posar trossets de fruita i fer una especie de sangria per exemple.

Segons diuen com més temps passa més sec i més graduació té, o sigui que obrirem l'altra ampolla d'aquí un parell de mesos. No sé quina graduació deu tenir ara mateix, però alcohol en té, això segur!

La qüestió és que ens ha agradat això de fer-nos les nostres pròpies begudes a casa i ens acabem de comprar un kit per fer cervesa!

Stay tuned!


divendres, 15 de juliol de 2011

Sorbet o granissat? De poma especiada

No sé ben bé quina és la diferència per tant no sé quin nom posar-li.

M'he inspirat en aquesta recepta, que per cert és d'un blog fantàstic que si no coneixeu no podeu deixar de visitar. La recepta fa servir suc de poma, per tant granissat? Jo he cuit la poma fins aconseguir una compota, per tant sorbet? No ho sé pas.

La qüestió és que és diferent, dolç, afruitat, especiat i... Fa gust de pastís de poma!!!!



Canyella, claus i nou moscada són sabors que em recorden a l'hivern per això ho he trobat tan curiós. A més és MOLT fàcil de fer. Ens en va sobrar i per l'endemà vam fer "dirty granita" afegint-li un raig de Bourbon. Ups!

Necessitem:

3 pomes
100 gr de sucre
2 cullerades de suc de llimona
1/2 tassa d'aigua
1 culleradeta de canyella
1 pessic de nou moscada
1 pessic d' allspice (pebre de Jamaica, si no en teniu podeu fer un substitut barrejant a parts iguals canyella, nou moscada i claus d'olor)

Tallem la poma a trossets i posem tots els ingredients en una cassola a foc lent. Ho deixem coure fins que la poma sigui tova i es comenci a desfer. Ho posem en un recipient que pugui anar al congelador, amb una forquilla acabem de triturar els trossets de poma i ho deixem refredar

Ho fiquem al congelador, al cap d'una hora ho traiem i ho rasquem amb una forquilla trencant els cristalls, ho repetim un parell de cops més a intervals d'una hora. Ja ho podem servir!

Si en sobra es deixa tapat al congelador i es treu una hora abans deixant-lo a la nevera.

dijous, 14 de juliol de 2011

Pastissets de xocolata light?

Cada cop que menjo brownies me'n recordo dels fantàstics brownies que feia la meva germana (recepta Jamie). Tremendos, foscos i lleugerament "tirant a crus". Sabeu el que vull dir, no? Desfets del mig en el bon sentit de la paraula." Gooey" a vegades trobo que l'anglès té millor adjectius per descriure pastissos.

Cada cop que menjo brownies me'n recordo d'aquella excursió amb la meva amiga Laura, tornant del Cap de Creus, parades a la variant, caravana del pont del 1 de maig, mortes de calor, amb l'aire condicionat a tota pastilla, enxufat directament a la cara i cruspint-nos uns brownies que la Laura tenia al congelador de casa seva i que havia portat per si de cas (sort que els tenia congelats). Que bé que ens van sentar, quasi llepem el paper de plata i tot!

Aquests que he fet jo no són els mateixos, tampoc són tan bons, però ei! Estem en plena operació bikini i aquests no porten ni farina ni mantega! Que per ser "light" no estan gens malament vaja.

La recpta original porta nous pecanes, jo l'hi he posat gerds

Al no portar farina no pugen gaire, però el xut de xocolata no te'l treu ningú!

Recepta per 12 pastissets de Delicious Magazine

Oli per greixar la safata
100 gr de xocolata negra
3 ous mitjans separats rovells i clares
70 gr sucre
75 gr ametlles mòltes
1culleradeta de cacau en pols
gerds o nous

Pre-escalfem el forn a 180C. Greixar i forrar amb paper d'enfornar una safata de forn quadrada d'un 18cm.

Trenquem la xocolata en un bol i la desfem al bany maria. Mentrestant batem els rovells i el sucre fins que quedi pàl.lid i espumós.

Als ous afegim les ametlles, la xocolata desfeta i el cacau. A part muntem les clares a punt de neu, un cop muntades afegim un parell de cullerades de clara a la barreja de xocolata per que quedi menys espès. Ja podem afegir la resta de les clares amb compte de no treure tot l'aire .

Posar la barreja a la safata i enfornar un 18-20 minuts


dimarts, 12 de juliol de 2011

I Love Celeriac

Potser no és de gaire bon veure, potser no és ric ni famós, però va ser amor a primer tast.

El Celeriac, api-rave segons Google translator, és un altre d'aquells ingredients que està a la meva llista de nous descobriments.


No és gaire agraciat, veritat? És de la família dels apis, però aquesta varietat té fulles més petites i forma arrel més gran que és el que esteu veient.

Com el nom diu, té un gust entre api i nap molt curiós i versàtil. Es pot menjar cru o cuit. Nosaltres, quan el mengem cru, normalment fem una amanida amb l'api-rave, poma ratllats i un xic de maionesa, la poma li va molt bé. Si el fem cuit el tallem a trossos (com si fossin patates rosses) i el rostim al forn fins que quedi torradet i deliciós.

No sé com, un dia se'm va acudir de posar-lo a la truita de patates, probablement per que no tenia prou patates. I així, sense proposar-m'ho vaig crear una altra meravella (deixem-nos de falses modèsties) de la "fusion cuisine"!


No cal que us expliqui com es fa una truita (if anyone wants to know how to make a truita, just email me and I'll explain to you). Aquesta porta 3 patates mitjanes, mig api-rave i 5 ous.

L'acompanyament és una simple amanida d'espinacs, maduixes i formatge de cabra amb una vinagreta de balsàmic.

dijous, 7 de juliol de 2011

Això va lent

Tenia ganes de que veiéssiu els progressos del que s'està coent a fora, però de progressos n'hi han poquets.

Els nabius es van engreixant a poc a poc.




Hem anat recollint maduixes, boníssimes, les millors que he provat mai, però maduren molt poques  a la vegada... He decidit congelar-les fins que tingui suficients per fer algunes postres. Ja sé que la raó per la qual un planta maduixes és per menjar-les acabades de collir però tinc esperances de que l'any que ve seran més productives.

De fet ja tenen un munt d'estolons i ahir els vaig posar en testos. Han d'estar connectats a la "planta mare" fins que formin arrels. Et voilà, plantes noves!



Sembla que tindrem peres.



Les faves van fent. Vam ser impacients i en vam agafar unes quantes d'aquesta mida però al obrir-les ens vam trobar amb favetes en miniatura o sigui que toca esperar.



Els carbassons s'han fet grans i alguns comencen a fer flor. No sé si flor mascle o femella, però han d'estar formades les dos per que doni fruit. Jo de moment només tinc una flor.



Els pèsols sembla que van bé...




Les tomateres pobres no estan en gaire bon estat, ja veurem... En Paul es va encaparrar de que volia tomates, però a Escòcia... No sé jo.




Per cert algú sap de què és l'ou taronja petit que hi ha a la fulla? Alguns estan sobre les fulles i d'altres penjant com d'un fil. Hem estat investigant però no trobem de quina bestiola són.



Això sí, tinc molta alfàbrega!



Vam comprar una planta petitona d'uns pebrotets morats. Els pebrots ja estan prou grans i lluents, fa la tira que estan així, però verds!!



Però el que està més feliç i cofoi és aquest:


L'ALVOCAT!

dimarts, 5 de juliol de 2011

Pura simplicitat, pura felicitat


Com molts altres, jo no era una gran fan de la coliflor, només sentir l'olor ja em tirava enrere. Si no tenia més remei que menjar-me-la ho feia ofegant-la amb maionesa.

Sembla mentida com ens canvien els gustos a mesura que ens anem fent grans... O potser (i que no s'ofengui ma mare) la coliflor bullida no era la millor opció per mi.

Però rostida al forn... Es transforma, no té res a veure! De veritat, si no us convenç la coliflor, doneu-li una última oportunitat d'aquesta manera i ja em direu el què.


Primer l'heu de bullir en aigua amb sal uns 10 minuts, i sí, aquesta part és la que fa pudor, però no patiu que quan comenci a agafar color en el forn ja no hi pensareu més. És important que després de bullir la deixeu escórrer bé uns 5 minuts, sinó continuaria bullint dins del forn i el que volem és rostir-la.

La posem en una safata de forn, hi posem un bon raig d'oli d'oliva i ens assegurem que cada tros quedi ben cobert i ben repartits a la safata, que no quedin uns sobre els altres.  Un xic de sal, força pebre negra, herbetes o comí o curri en pols, el que us agradi més. Cap al forn ben calent 25 minuts. Li doneu la volta (aquest pas és un xic entretingut però VAL LA PENA) i, imprescindible, abans de torna-la a posar al forn, suc de llimona per sobre!

Deixar-ho 20 minuts més i us quedarà dauradeta, quasi caramel.litzada i meravellosa!

Espero que us agradi.




divendres, 1 de juliol de 2011

Elderflower Champagne part I

O el que és el mateix xampany de flors de saüc.

Em fa molta il.lusió compartir aquí el meu primer intent de "homemade brewing" que com de costum no sé dir-ho en català (ni en castellà). Que estic intentant fer xampany de saüc, vaja.


Ara és temporada, tots els saüquers estan florits i els britànics diuen que el gust de l'elderflower és el gust del "Brtitish summer". No sé que dir-vos, si poses la calefacció als vespres i dorms amb nòrdic, per mi no és summer. Però ja m'està bé així.

Aquí un saüquer



Fins que no vaig arribar a aquí de l'única manera que havia provat el saüc era en les pastilles Riccola, últimament em començo a topar per Internet amb alguna que altre recepta catalana de flors en tempura.

Nosaltres a casa solem comprar "elderflower cordial" que és un xarop reduït per barrejar amb aigua o cocktails (un raig petit als G&T queda la mar de bé). Ens agrada molt, té un gust floral delicat (normal!) i lleugerament cítric. 

Quan em vaig assabentar que també es podia fer un tipus de xampany lleugerament alcohòlic no em vaig poder resistir. He estat esperant que arribés el moment òptim per anar a buscar les flors. S'han de recollir quan estiguin ben obertes però no s'hagin començat a pansir, en un dia sec i si pot ser que faci sol (ja ja). No ha parat de ploure i ja pensava que se'm passaria la temporada, però dos dies enrere finalment va arribar el moment!


Aquí les flors




El primer que s'ha de fer al arribar a casa és mirar que les flors no tinguin cap bitxet, no es poden rentar amb aigua o perdrien tot l'aroma. La recepta que estic seguint utilitza 5 o 6 flocs de flors per a uns 4 litres.

Vaig posar les flors en 4 litres d'aigua freda i 1 llima i 1 llimona a rodanxes.







S'ha de deixar tapat durant unes 36 hores remenant de tant en quan.



Les flors abans de colar-les


I aquest matí, he esterilitzat amb aigua bullent, colador amb mussolina, un recipient gran, embut i cullerot i ho he colat. Afegit 650 gr de sucre i 2 cullerades soperes de vinagre de sidra.






Ho he remenat fins que s'ha dissolt el sucre i ho he embotellat en ampolles de plàstic i els taps a mitja rosca. Ara, en teoria, el llevat natural de les flors ha de començar a actuar amb el sucre, ho he de deixar en un racó i en uns dies he de començar a veure bombolletes i pressió atrapada a les ampolles, per això es deixen a mig tapar, per que deixin anar un xic de gas i no explotin (ai mare).




Ja veurem que passa. Al cap d'un parell de setmanes les bombolles s'han d'haver calmat i ja podem enroscar bé els taps. S'ha de deixar un parell de dies més i segons la recepta ja es pot beure, però quan més temps es deixa, més sec és i més alcohol té.


Ja us aniré explicant. Ara com ara tinc la sensació que no passarà res i es quedarà tal qual.