És normal, al estar tant de temps fora de sobte m'entren unes ganes enormes de menjar-me un arròs de ma mare, una truita, unes croquetes, etc. Quan m'entra l'enyorança no em fa cap mandra posar-me a cuinar i deixar la cuina potes en l'aire.
Depèn de quins plats, fets aquí no són el mateix però, a vegades, afegint ingredients d'aquí o cuinant-los a la "britànica" aquests plats milloren (repeteixo, a vegades).
Divendres passat va ser Sant Joan, evidentment em van entrar unes ganes irrefrenables de menjar coca. La massa de la coca de Sant Joan és tipus brioix i jo ja havia tingut una mala experiència fent brioixos però vaig trobar aquesta recepta que semblava facileta o sigui que em vaig atrevir.
Primer de tot necessitava la fruita, les cireres confitades no m'han agradat mai així que li vaig posar nabius vermells (cranberries) i no sabia d'on treure taronges o sigui que les vaig confitar jo mateixa el dia abans seguint aquests passos.
A partir d'aquí tot va anar sense complicacions i la coca resultant feia força goig. Aquí la teniu.
El primer tros que ens vam menjar estava deliciós! La coca encara estava calentona, el gust estava molt encertat i els nabius hi anaven molt bé, però la massa no és que fos massa lleugera que diguem. Aven sopat vam menjar un segon tros i allò ja costava més d'empassar. Al matí següent era com totxo!
Quedava gairebé tota la coca sencera i no volia llençar-la! Bread and Butter Pudding!!!
El bread and butter pudding és un postre molt d'aquestes terres que es fa amb pa dur, mantega, llet, ous, sucre i panses.
I així és com vaig "britanitzar" la meva coca de San Joan:
Vaig tallar la coca a trossets i hi vaig posar un xic de mantega a cada tall. Els vaig col.locar a capes en un recipient que pogués anar al forn i entre capa i capa hi vaig anar abocant una barreja de 500ml de llet, 3 ous, 25 gr de sucre i un xic de extracte de vainilla. Ho vaig deixar una estona que absorbís el líquid i ho vaig enfornar durant 30 minuts a 180.
Va quedar torradet per sobre i esponjós per sota. Un gran invent! (Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú).
Que apanyada, noia! Cada dia en saps més!!!!!
ResponEliminaJo sóc la de les taronges... però encara no m'he atrevit mai a fer una coca de St. Joan, ni un tortell de reis (que crec que es fa igual, o molt semblant)... igual després de llegir el teu blog ho intento una tarda d'aquest estiu... clar que la "operació bikini" no m'ho agrairà gaire...
ResponEliminaFelicitats per la coca i pel reciclatge.
Irene
Doncs Irene, t'he de dir que el que em va agradar més de la coca van ser les taronges! Si t'animes a fer la coca ja em diràs què tal que a mi no em va donar gaire bon resultat. Crec que el temps de reposat de la massa és massa curt.
ResponEliminala coca a la britànica trobo que fa molt bona pinta. qui sap...potser la nostra coca de sant joan de l'endemà, a part de sucar-la a la llet, la podrem aprofitar d'aquesta manera.
ResponEliminaHola guapa!!! m'encanta aquesta forma d'aprofitar les coses. m'ho apunto!!! petonets
ResponEliminaQuina pintassa Irma! Les taronges tenen una pinta... mMm! acompanyat de gelat de vainilla o english custard calenta ha de ser boníssim!
ResponElimina