dimecres, 24 d’agost del 2011

Estofat de Guinness

Nota mental: Si vull escriure sobre algo que he cuinat, no puc esperar un mes a fer l'entrada.

La qüestió és que fa 10 anys vaig passar uns mesos a Dublín (com passa el temps!). Estant allà no vaig menjar cap estofat de Guinness, però sempre l'havia volgut provar.

Ja sé, és agost (juliol quan vaig fer l'estofat) i probablement, allà on esteu fa sol, molta calor i l'última cosa  que voleu menjar a l'estiu és un estofat. Però ei, això és Escòcia, aquesta regla no s'aplica aquí.

M'encanta fer estofats, bé, de fet m'encanta cuinar qualsevol cosa que trigui en fer-se. Em dona una sensació d'assoliment i satisfacció. Perquè siguem honestos, pots invertir temps, diners i esforç en projectes, però no sempre obtens el resultat esperat.

Però una cosa és segura. Agafa unes quantes verdures, un bon brou, vi, cervesa o qualsevol altre líquid amb el que et vingui de gust cuinar, un tall de carn barata i fes-ho coure fins que es desfaci. Garantit que la casa se t'omple d'un aroma meravellós, que els trossos de carn són tendres com mantega i que aquell líquid s'ha convertit en el més increïble dels licors. 100 % garantit!




Recepta adaptada BBC GoodFood

  • 1 ceba gran picada
  • 1 parell de branquillons de farigola 
  • 1 dent d'all aixafat
  • oli d'oliva
  • 500g de carn per estofat a trossos
  • 3 cullerades de farina ben salpebrada
  • 250ml Guinness 
  • 1 grapat de xampinyons a quarts
  • 125 ml de caldo ( jo he fet servir de pollastre)
  • julivert picat (jo no en tenia)

  1. Sofregir la ceba, farigola i all fins que la ceba sigui transparent. Enfarinar la carn i daurar en una paella apart. 
  2. Quan la carn hagi agafat color per tots cantons, afegir-la a la cassola amb la ceba, abocar la Guinness i el caldo.
  3. Tapar i deixar coure a foc molt baix o passar-ho al forn a 150C durant 2-3 hores, fins que pugueu tallar la carn amb una forquilla. A mitja cocció afegir els xampinyons. Corregir de sal i pebre i posar el julivert a últim moment.
Bon profit!

    5 comentaris:

    1. Aquest estofat l'he vist en varies revistes angleses i en tinc molte sganes de fer-lo. T'ha quedat mot bé el teu i es veu molt bó!
      Petonets

      ResponElimina
    2. ah! jo el vaig fer una vegada, fa molt de temps, però no el recordo gaire bó, potser no vaig tenir prou paciència...el teu té bon aspecte.

      ResponElimina
    3. Ja pots ser agost i fer molta calor... però me'l menjaria ben a gust per dinar avui!! M'encanten els estofats!
      Ah, i si t'explico la de receptes que tenim pendents de fa temps no acabaria... jajaja
      Petonets
      Sandra

      ResponElimina
    4. A mi tb m'encanten els estofats així que ja el provaré de fer quan no faci calor. Sabia que eres dona de recursos i imaginació, però amb aquest bloc t'estàs superant a tu mateixa i veig que comences a tenir uns quants adeptes!
      Canviarem allò de "Deliciosa Marta" per "Deliciosa Irma" :)

      ResponElimina
    5. Completament d'acord amb aquesta predilecció pels plats que triguen molt en fer-se (i poc en menjar-se!).
      Felicitats pel blog!

      ResponElimina